logo-whitelogo-sticky-wlogo-whitelogo-white
  • CRÓNICAS
  • COLUMNAS
  • RUTAS
    • RUTAS A PIE
    • RUTAS EN BTT
    • RUTAS DE CICLOTURISMO
    • RUTAS ENDURO
    • RUTAS GRAVEL
    • RUTAS TRAIL RUNNING
  • STORY MAPS
  • RECOMENDACIONES
    • NARRATIVA Y ENSAYO
    • NOVELAS GRÁFICAS Y CÓMICS
    • VIDEOS – DOCUMENTALES
  • ENLACES
    • TRAVESÍAS A PIE
    • BTT – CICLOTURISMO
    • REFUGIOS DE MONTAÑA
    • CARTOGRAFÍA
    • REVISTAS / MAGAZINES
    • WEBS Y BLOGS
  • BOLETINES
  • CONTACTO
  • Español
    • Català
    • Español
✕
Entre Refugios
1 marzo, 2018
Cavalls del Vent.
7 marzo, 2018

Porta del Cel.

Publicat per / Publicado por refugis at 3 marzo, 2018
Categories / Categorías
  • CRÓNICAS
Etiquetes / Etiquetas
Artículo escrito por Rutas Entre Refugios

A caballo de las comarcas catalanas del Pallars Sobirà y el Alt Urgell, y la de la Ariège en Francia, se ubica el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el más grande de Cataluña, con casi 70.000 hectáreas. En este magnífico lugar es donde hoy en día podemos realizar la llamada ruta de “La Porta del Cel”, un recorrido de unos 65 quilómetros y un desnivel acumulado de once mil metros, que nos llevará a conocer los refugios de el Camping Bordes de Graus, Certascan, Pinet y Vallferrera, pasando de manera opcional por los picos de Certascan (2.853 metros), Montcalm (3.077 metros), Pic Verdaguer (3.133 metros) y la Pica d’Estats (3.143 metros).
Después de un largo recorrido en coche, por fin llegamos al bonito pueblo de Tavascan, que pertenece al municipi de Lladorre, junto con Aineto, Boldis Sobirà, Boldis Jussà, Lleret y el mismo Lladorre. Desde aquí remontamos una estrecha carretera donde 5 quilómetros después podemos ver el Camping Bordes de Graus, lugar desde el que mañana por la mañana empezaremos nuestra travesía particular a lo largo de cuatro jornadas. Una vez hechas las presentaciones y trámites obligatorios nos instalamos en el lugar al que ellos llaman refugio. Una pequeña casa, donde deben de haber una docena de literas con un pequeño altillo donde caben unas vente personas más en unos colchones distribuidos a lo largo del suelo.

Mientras esperemos a que sea la hora de cenar, el bar se convierte en el lugar de acogida de la inmensa mayoria, una espécie de mezcla entre la gente que está alojada en el camping y los que también esperamos a empezar la travesía. La verdad es que no cuesta mucho adivinar quien es quien, ya que los últimos van, o vamos vestidos, con de montaña, y aquí entraria el hecho del lcimiento de las diferentes y variadas marcas, Trango, Marmot, North Face, Salomon, Millet,… y ya no entro en el tema de los colores, o de los diferentes modelos de gafas de sol o de calzado.
Justo empezar a en cenar, entra un tio, la gente al verlio le ofrece una càlida ovación, pues resulta que este individuo, ha hecho la totalidad del recorrido, picos incluídos, en 12 horas y 40 minutos, todo un récord, teniendo en cuenta que ha rebajado la anterior marca en dos horas y media. El mismo bromea y pregunta si Kilian Jornet tiene previsto ir. A lo largo de la cena siguen llegando más corredores, todos tienen la misma pinta, piernas fibradas y en su cara cuesta ver un brote de fatiga. En teoría despues de cenar nos han de pasar un video mostrándonos imágenes de la ruta, pero nosotros, del mismo modo que otros, decidimos de irnos a dormir ya que la jornada será un poco larga.

02

ETAPA 1
CAMPING BORDES DE GRAUS (1.360 m) – REFUGIO DE CERTASCAN (2.240 m)

Distancia: 12,5 quilómetros
Desnivel positivo: 1.500 m
Desnivel negativo: 620 m

Suena el maldito despertador, ahora si que va en serio, hoy toca empezar con la caminata. Pero en primer lugar, después de asearnos y dar tiempo para acabar de despertarnos, hace falta un buen desayuno. Pan tostado, tomates, fuet, zumo, te, mantequilla, mermelada,… seguramente será el mejor a lo largo del recorrido. Una vez saciados, solo quedar cargar con la mochila y bastones en mano empezamos la travesía. La meta el refugio de Certascan, y si es posible subir el pico del mismo nombre. El primer punto que encontramos, después de pasar al lado del embalse de Graus, son les Bordes de Noarre, un conjunto de casas donde actualmente ya no vive nadie, aún así se conservan muy bien. Ahora el camino después de cambiar de dirección se vuelve más cuesta arriba y de manera pronunciada ganamos altura rápidamente hasta llegar a los 2.020 metros, concretamente a la Pleta de los Guerossos. Después de una breve bajada, volvemos a subir para ir a parar a la Pleta Vella, 2.150 metros, y un poco más, a 2.300 metros, llegamos al lago Blau del Mig. Aquí optamos para hacer una breve parada, y comer unos cuantos frutos secos y alguna barrita energética. Seguimos para arriba, y unos tres cuartos de hora más tarde nos encontramos en el Collado de Certascan a 2.586 metros. En este punto dejamos las mochilas para subir más ligeros, sólo cogemos la cámara y la tarjeta de control de paso, ya que en la cima hay un marcador. En un abrir y cerrar de ojos nos encontramos arriba, primero con el antecima y al cabo de poco la cima. La vista es espectacular. Desde aquí podemos disfrutar perfectamente de los Lagos Blaus y Blanc, cuatro fotos, sellamos y bajamos que todavía nos queda una hora y media de camino, aún que será de bajada, ya que hasta ahora llevamos un desnivel de casi mil quinientos metros y todos de subida, por ser el primer día lo notamos en las piernas. Pero antes comeremos el picnic que nos han preparado en Graus, bocata de jamón, zumo, agua, barritas energéticas, una naranja y caramelos. La verdad es que este fue uno de los mejores.
Nos volvemos a poner en marcha. Nos dejamos ir montaña abajo, Después de superar un pequeño espolón y un par de canales, cogemos una pendiente de hierba que nos llevará hasta un lago pequeño y a un rellano. Seguimos bajando y poco después estamos en la lago de Certascan, el más grande de Cataluña y al cabo de unos metros nos plantamos en el refugio, donde después de dejar los bastones fuera y cambiarnos las botas por unas chanclas, se nos permite la entrada y la posterior inscripción, sellado de la acreditación. Una vez nos dicen donde nos tocará dormir, procedemos a pasar por la ducha, descansar y dedicarnos a la vida contemplativa. En total han sido seis horas y media con un desnivel acumulado de dosmil ciento veinte metros.
Poco a poco el refugio se va llenando, no solo de los que estamos realizando esta ruta sino de gente que esta de paso como es el caso de un par de franceses, uno de ellos es guía de montaña, hace cuarenta años que se dedica, ahora tiene sesenta y cinco, i el hombre está en plena forma. A las siete y media toca cenar, nos distribuimos por las cuatro mesas que tiene el refugio y esperemos la comida. Sopa, ensalada, pollo y una espécie de pastel de chocolate. Una vez cenados la gent va desapareciendo del comedor con un claro destinop, las habitaciones. Caemos en el más profundo de los sueños, aún que debido a la calor humana que hay, te despiertas más de una vez.

05

ETAPA 2
REFUGIO DE CERTASCAN (2.240 m) – REFUGIO DE PINET (2.240 m)

Distancia: 13 quilómetros
Desnivel positivo: 1.350 m
Desnivel negativo: 1.350 m

Ens llevem i el primer que sents son els comentaris que hi ha boira, i que esperem que no baixi gaire per tal de poder veure el camí. Un cop esmorzats i preparats enfilem el camí. El principi es força agradable i en mirar enrere descobrim unes vistes bastant espectaculars amb el refugi enfilat entremig dels grans blocs muntanyosos que jeuen al seu voltant i la cascada que cau amb força un cop ha superat el llac de Certascan. Al davant nostre va un petit grup format per quatre o cinc persones que son els que van obrint camí, de sobte s’aturen i donen mitja volta, diuen que no es per allà, però van amb gps, per darrere ve un altre grup amb un altre gps, tampoc ho tenen gaire clar. Per sort darrera d’aquests últims van els francesos, sense gps, només amb un mapa i a la primera giren a l’esquerra i comencen a enfilar-se cap a un coll que queda força amunt. Aleshores els dels gps es col·loquen en el camí i si, ara el dona per bo, realment on hi hagi un bon mapa i una bona brúixola , això si amb una persona que en sàpiga fer ús, que s’apartin les noves tecnologies. Una mitja hora més tard arribem al Coll de Lurri, en aquest punt ens acomiadem dels francesos. Mengem una barreta i tirem avall en direcció a l’estany de Romedo de Dalt, tot seguit i desprès de anar fent equilibris entre un munt de rocs, arribem el de Romedo de Baix, un cop l’hem rodejat, arribem a un punt on se’ns presenta el següent punt a superar, el Port de l’Artiga, aquest gairebé en vertical i amb un desnivell d’uns 360 metres, aquest punt separa Catalunya de França. Poc a poc anem pujant, això si fent moltes aturades per tal de recuperar-nos una mica. Ja som dalt, l’esforç ens ha costat una hora de rellotge, aquí decidim de dinar, entrepà, barreta, fruita i una mica de líquid, ja que més o menys ens trobem a la meitat de l’etapa. Tornem a posar-nos en marxa, ara toca altra vegada baixar entre un munt de rocs, la veritat es que comencen a cansar una mica. Un cop superat aquest desnivell, afrontem el que serà l’última pujada pel dia d’avui fins al Pointe de Recós, aquí ens trobem a trobar amb la nostra amiga la boira, ara en un format d’espessor. Teòricament hauríem de veure ja el refugi de Pinet, però de moment res de res. Al fons de tot intuïm un refugi al peu d’un llac, la veritat es que se’ns cau l’anima al terra, ja que fins aquell punt deuen de quedar ben be unes tres hores i nosaltres ens pensàvem que com a molt ens en quedava una. Però de cop i volta i per art de màgia, desapareix la boira del davant nostre i tot just enfront se’ns fa visible el refugi, es aleshores quan entra aquella pressa que portat per les ganes d’arribar et fa anar gairebé més ràpid del que les teves cames poden anar i decideixes de disminuir una mica el pas, abans no vagis a parar daltabaix. Una última baixada, travessem una mini gelera i un últim esforç en estil escalada, que tot sigui dit en aquest punt de la marxa toca una mica bastant els nassos. Cinc minuts després ens trobem al refugi, segellem el carnet, fem la inscripció corresponent, ens ensenyen les habitacions, dutxes i horaris dels menjars. Avui el temps ha estat de set i mitja, també hem anat al ritme de la guia, això si el desnivell acumulat ha estat superior, concretament de dos mil set-cents metres. Poc després ens trobem ja més ben presentables i esperant l’hora de sopar, un que es devorat per la majoria dels comensals amb una rapidesa bastant agreujada. Al cap de no massa estona ens anem retirant a dormir, ja que demà ens espera una dura jornada, on, entre altres passos, haurem de pujar la Pica d’Estats (3.143 metres).

01

ETAPA 3
REFUGIO DE PINET (2.240 m) – REFUGIO DE VALLFERRERA (1.902 m)

Distancia: 13,3 quilómetros
Desnivel positivo: 1.150 m
Desnivel negativo: 1.400 m

La veritat es que si arribo a saber l’esmorzar que ens anaven a donar, em sembla que em vesteixo i marxo directament. Pel meu gust el trobo demencial, amb la tirada que ens toca fer no pot ser que només t’alimentin amb unes torradetes tipus “biscotes”, mantega i melmelada, i per beure una mica de te. Clar que la “bomba” estava per arribar en forma de pic-nic, un arròs al curry, una mini bossa de patates fregides, una poma i dos caramels. Recuperats dels dos ensurts, per no dir com ens ha quedat la cara d’estupefacció en veure allò, decidim que el millor es anar marxant i com no fer-ho a la francesa, ni adéu ni hòsties. Recuperem una mica del camí fet el dia abans i anem seguint de manera força planera, amb algun petit desnivell de tan en tan per la Valleta de Barz, fins a arribar a l’Estany de Montcalm. Aquí la cosa ja comença a complicar-se pel que fa físicament, ja que hem de pujar al Coll de Riufred, la pujada d’uns quatre-cents metres de desnivell la realitzem en poc més d’hora i mitja. Arribats aquí ens trobem als peus del Pic de Montcalm (3.077 metres) i just al davant tenim a la dreta el Pic Verdaguer (3.133 metres) i a l’esquerra la Pica d’Estats (3.143 metres). Dues hores més tard ens trobem al Coll del Sotllo, després d’haver fet els cims, menys el Montcalm, i haver retrocedit una mica sobre el camí ja recorregut. Ara tot es baixada, la veritat es que encara no he començat i ja em fan mals els genolls només de pensar-hi, i es que son uns nou-cents metres de desnivell. Així que no ens ho pensem més i tirem avall, el primer tram es un força pedregós a on has de vigilar per tal de no caure cap per avall. Primer arribem a l’Estany d’Estats, on aprofitem per dinar, i en aquest moment quan te’n recordes del guarda del refugi de Pinet, ja que el maleït arròs s’ha vessat per tota la bossa i allò fot una pudor a curry que espanta, per sort li havia posat doble bossa i no m’ha tacat la motxilla, cosa que si que li ha passat a força gent com més tard vaig poder constatar. Aprofitant el bon temps que fa, suquem els peus a l’aigua, que tot sigui dit es un pel freda. Un cop dinat i reposats, tornem a enfila camí avall i una mica més tard passem al costat de l’Estany del Sotllo, aquí hi veiem força gent acampada. Nosaltres seguim baixant per un sender que cada cop sembla que comenci a ser més empinat, però no havíem d’anar cap avall? De sobte ens trobem en un punt on les marques han desaparegut, unes voltes aquí i allà i recuperem la indicació correcta, i ara si que comença a baixar directes al refugi. Aquest no el veus fins que gairebé hi ets, ja que un parell de revolts més tard, estem entrant per la porta, això si una mica rebentats, i es que la baixada des de la Pica es interminable i esgotadora. Ara, una cosa m’ha quedat clara, la propera vegada que vulgui tornar a fer la Pica d’Estats, la faré per la banda francesa. Un hora després ja ens trobem a fora del refugi descansant, això si dutxats, canviats i hidratats. Avui hem trigat igual que ahir, es adir set hores i mitja, amb el seu respectiu desnivell, concretament dos mil cinc-cents metres acumulats. A l’hora de sopar es munta un pollastre del quinze, hi ha tanta gent que ningú sent res quan van cridant per tal d’agafar el menjar, sopa, amanida d’arròs, botifarra amb samfaina i préssec amb almívar, un altra dels millors sopars. Poc després ja som al llit, demà s’acaba la ruta, però primer em de fer el que serà la jornada més llarga.

03

ETAPA 4
REFUGIO DE VALLFERRERA (1.902 m) – TAVASCAN (1.120 m)

Distancia: 19,3 quilómetros
Desnivel positivo: 1.215 m
Desnivel negativo: 2.000 m

Ens llevem cap a les set del matí, de fet si haguéssim volgut podíem haver-ho fet una hora abans, ja que ens van donar a escollir la gent del refugi, però tampoc calia. Un cop esmorzats deixem enrere a la gent de Vallferrera i comencem a tira per una pista, i poc després girem a la dreta per un camí que va paral·lel al riu que segons la guia es el que havíem de fer, però al reves, així que tornem enrere. Per sort ens hem donat compte enseguida, ara si que agafem el bo i cap amunt, això ja quadra més, ja que hem de pujar fins el refugi de Baborte, aquesta i una altra pujada més son les úniques que hem de fer avui al llarg del dia, desprès tot es baixada fins al poble. Un cop superat el primer desnivell, arribem a la Cabana de Bassello, planegem una mica i seguim amunt fins arribar a l’Estany de Baborte i al seu refugi. Fem un petit mos a base de barretes i enfilem cap el Coll de Sallente, a partir d’aquí en principi tot es baixada. Però resulta que a vegades les coses no surten com un les voldria, cap del cinc que anem a vist cap de les senyals que ens indicaven que havíem d’anar cap a l’esquerra i anar a buscar el Coll de la Llaguna i posteriorment la Roca Cigalera, en comptes de fer això hem optat pel dret seguint unes marques, que poc després hem descobert que eren del primer camí que hi va haver, però això ja era massa tard. Total, que ara ens trobem en un camí que el sotabosc se l’ha anat menjant i cada cop costa més seguir-lo, sort que de tan en tan veiem alguna fita, i el que en un principi havia de ser una baixada directa cap al poble, s’ha convertit en un no parar de pujar i baixar. Així d’aquesta manera hem anat passant per la Collada de Becero, l’Estany del mateix nom, el Planell d’Estantinero, el Clot de Rulls, el Planell d’Ausini, la Serra de Campo, per finalment baixa al Clot de Baldomar i anar a petar a la Cabana de la Ribera (Cabana de Boldius), total entre pèrdues, correccions i altres inconvenients, unes quatre hores extres. A la Cabana segellem el cartró i ara si que recuperem el camí original, ràpidament ens trobem baixant en direcció al poble, un desnivell de gairebé 1.200 metres. Unes dues hores més tard arribem a Tavascan. En total han estat dotze hores interminables i un desnivell acumulat de tres mil cinc-cents metres. Punt i final. Teòricament hauríem de tornar al Càmping de Graus per acabar el circuit i que ens posin el segell final, però decidim de quedar-nos a dormir aquí mateix, una dutxa, un bon sopar i a dormir, a més es festa major, encara que es ben be igual, amb lo rebentats que estem no aguantaríem gaire.

06

ETAPA 5
TAVASCAN (1.120 m) – CAMPING BORDES DE GRAUS (1.360 m)

Distancia: 4,2 quilómetros
Desnivel positivo: 290 m
Desnivel negativo: 50 m

Bajamos a la recepción del hostal y nos indican que el desayuno es en el hotel de enfrente. Entramos y casi nos ponemos a llorar de la emoción. Un impresionante bufete libre nos espera. La verdad es que no sabes por donde empezar, yo creo que la mayoría de gente que hay en estos momentos deben de pensar de donde hemos salido. Ya saciados, volvemos al hostal a por las mochilas y junto con un grupo de valencianos, con los que prácticamente hemos ido todos los días, nos dirigimos hacia el Camping de Graus. Poco despues ya estamos sentados en unas mesas rellenando una pequeña encuesta donde hay que opinar sobre las instalaciones, el trato recibido, comida y los pic-nics, de cada uno de los refugios por los que transcurre la ruta. Evidentemente el que se lleva los números más bajos es el refugio de Pinet, y por que no hay posibilidad de puntuación negativa, si no por mi parte se llevaria más de una. Ponemos el último sello, cogemos el buf de regalo por el mero hecho de haberla acabado y ya está, esto llega a su fin. Al salir le pregunto al guarda si hay algún nuevo récord en estos cuatro días, en hombres no, pero en mujeres si, una guarda del refugio de Colomers, lo ha dejado en 15 hores 50 minutos.

Creo que de esta manera nos hemos ganado el Cielo, o una parte, eso si, entrando por la Puerta.

rutes-entre-refugis-logo-retina
Mapa-de-la-Ruta
Carto-Rec-Cas
Porta-Cel-Alpina
Porta del Cel.
Porta del Cel.
Porta del Cel.
Porta del Cel.
Porta-Cel-Lectio
Share
refugis
refugis

Altres articles / Otros artículos

23 septiembre, 2022

La travesía de los gigantes pirenaicos


Veure'n + / Ver +
11 septiembre, 2022

9 x 9 Pirineos Catalanes


Veure'n + / Ver +
5 septiembre, 2022

A veces tu cima la encuentras en el camino


Veure'n + / Ver +

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Síguenos

  • Facebook
  • Twitter
  • Pinterest
  • Instagram

Buscar en la web

✕

Suscríbete a nuestra newsletter


    CatalàCastellano

    © 2022 Rutes Entre Refugis. Tots els drets reservats / Todos los derechos reservados.